Sense paraules

Jo també estic indignada! Per la mala situació laboral que hi ha pels joves i no tan joves, per les baixes pensions, per la poca ajuda que podem rebre per subsistir en aquests temps de crisi, per la mala qualitat de l’educació, per les retallades de plantilles en empreses tan públiques com privades, etc. Estic indignada per moltes coses... però també estic indignada per la situació en què Catalunya ha de viure. Pressionada per l’Estat Espanyol, boicotejada pels seus ciutadans, marginada en general. I encara ens diuen que aquests temes no són gaire importants... que hi ha molts més problemes a part d’aquest. Encara no han entès que molts dels “seus” problemes se solucionarien amb la independència!


Fa poc vaig veure una discussió via twitter (gran twitter que ens obres els ulls, mentre ens girem d’esquena al món per mirar una punyetera pantalla!). La discussió es basava en si s’havia de dir #sensepor o #sinmiedo. El defensor del català explicava que com que estàvem a Catalunya era més correcte dir #sensepor ja que una llengua no es pot amagar i encara menys si és per reivindicar els teus drets, en canvi l’altre defensor explicava que aquella trobada era bilingüe, que no hi hauria d’haver diferències lingüístiques per solidaritzar-se amb la gran acampada de la Puerta del Sol. Això és un petit exemple de la incultura que patim en aquest país i parlo de gent que no vol veure que si desapareix una llengua ja podem oblidar una història i tota una cultura que amaga darrere (no sonarien igual les sardanes en castellà, o la literatura de Mercè Rodoreda, o que quarts de nou fes el seu programa en castellà). En el senyor del #sinmiedo se li hauria de dir que el bilingüisme és bo, que no ens hem d’amagar per parlar el castellà, que jo mateixa n’estic ben orgullosa de parlar-ho a la perfecció (tot i el meu accent de “pueblerina”) però hem de recordar que Catalunya tot i ser una “regió” d’Espanya (Temps al temps) és una nació: té una cultura pròpia, una llengua pròpia, una bandera pròpia, una història pròpia, etc. Si realment volem indignar-nos comencem per defensar les nostres llibertats com a catalans, solucionaríem molts més problemes dels que ens pensem.