Sense paraules

Em sorprèn com una persona pot canviar tota la seva personalitat i estil, depenent dels llocs on va o la gent amb la que s'ajunta. No em sorprèn el fet de ser tant hipòcrites sinó la facilitat en què ens podem adaptar en un ambient fins al punt de fer-lo propi. A simple vista no es veu, necessites conèixer a les persones i veure les reaccions en diferents situacions.

Hi ha moltes que ho interpreten  com a un defecte, el fet de perdre la teva personalitat, d'actuar i no ensenyar la veritat. Jo interpreto que aquestes opinions són prejudicis, sense cap mena de criteri tret d'amagar que ells també ho fan i sense adonar-se.

Tornant al tema, jo penso que cada canvi forma part del caràcter essencial. Posem un exemple. Un llibre té moltes pàgines amb diferents capítols, dons una persona és com un llibre, té diferents capítols i el que fa és mostrar el capítol que més convé en aquell moment. Un llibre no perd l'essència, és així. Una persona tampoc. Pot ser elegant i reservat i amb els amics pot ser casual i extrovertit. En cap moment deixa de ser ella o ell.

Tal i com va dir una gran persona i professor, els rols de la gent poden canviar però no deixen de ser ells mateixos.

Les persones són com una motxil·la plena, la qual treus les coses que més t'interessen en el moment que més t'interessa.