Sense paraules

El títol no té res a veure amb el text d’aquest post, però... per què he de donar explicacions de totes les incoherències que faci? A mi no me les donen mai i, perdoneu-me, però n'hi ha moltes.

Dit això, crec que és convenient parlar d’un tema molt més important que afecta a la nostra societat i a nosaltres mateixos (Siguem una mica egocèntrics, si us plau). Un fet que cada dia succeeix més i que ningú sap com evitar. 

Complicar-se la vida no és gens difícil. ho veieu, estimats lectors? Ho podem comprovar cada dia! Qui no ha dit mai? Que complicada és la vida! Si ens hi fixem, qualsevol cosa, per petita que sigui, és motiu per estudiar, buscar el per què passa això i crear el gran treball que et farà guanyar un premi Nobel (Ja em direu quina necessitat tenim). No us heu fixat mai en les enquestes que es creen inútilment? Parlo d’inútil l’enquestador que persegueix a la gent com un obsessionat , l’enquesta que pot fer preguntes tipus: Et dutxes cada dia, cada dos, o cada mes? O, dorms en pijama, en roba interior o a pilota picada? Això s’anomena obsessió per classificar el món.  Però en el món que enquesten, s’inclouen ells mateixos?

Entenc que la necessitat de buscar un perquè a tot és un element generalitzat i històric, però al final ens hauríem d’acabar preguntant: Per què diem perquè a tot?

Una cosa és buscar els motius d’un costum que es creu que no és acceptable i l’altra és portar-ho a l’extrem (dret o esquerre, on sigui), és a dir, exagerar-ho, buscar fins i tot el per què respirem.

No només ens compliquem la vida preguntant, també podem si tenim una mica d’imaginació, si volem que els nostres plans surtin bé o, si som sensibles.

M’explicaré: Si tenim imaginació, qualsevol fet pot ser el detonant d’una “anada d’olla”, paranoia, etc. Si planegem un viatge espectacular amb totes les hores  de visites a llocs concertades, entrades de museu comprats i estades en un hotel de 5 estrelles a mitja pensió (És un exemple. Tinc molta imaginació), ja us puc assegurar que fallarà alguna cosa. Per què? Parleu amb el senyor Murphy, ell n’és un expert! I si som sensibles, és molt fàcil ofegar-se en un got d’aigua o fer una muntanya d’un gra de sorra.

Tot i això, si no ens compliquéssim mai la vida, tot seria molt avorrit. Tal i com els metges avisen: Fumar puede matar. Però avorrir-se també.